Van der Keuken reuneix divers material sonor i visual: records d'un matrimoni d'ancians, fotos personals de les seves vacances, el saxofonista Ben Webster, poemes i un retrat del seu avi que el va introduir en el món de la fotografia. Una representació en la qual els diferents espais flueixen entre si incitant a la reflexió sobre la tensió entre el cinema i la fotografia, el temps detingut i la imatge en moviment. Van der Keuken revisa i reformula, com un alquimista, els seus propis principis estètics i mostra com aquests enllacen amb el seu propi entorn social.