Evoco una ballarina. Una dona? No. Una línia que rebota amb ritme harmoniós. Evoco una projecció lumínica entre vels. Matèria concreta? No. Ritme fluid. Per què hauria un de deixar en la pantalla el plaer que el moviment ens provoca en el teatre? Harmonia de línies. Harmonia de llum. Línies, superfícies, volums que evolucionen sense l'artifici de l'evocació, en la lògica de les seves formes, desposseïts de qualsevol sentit humà, cosa que permet elevar-se cap a l'abstracció, donant així més espai per a les sensacions i els somnis. - Germaine Dulac