L’opressió té molts vèrtexs, i no tots han rebut l’atenció que mereixien. Per això, l’aproximació d’una jove cineasta al calvari que la seva mare va patir durant l’Espanya tristament orgullosa dels anys seixanta i setanta és doblement rellevant. Ho és per al que relata —la repressió a una joveníssima militant d’esquerres— i ho és per com ho fa: insurrecta i inconformista de fons i forma, omplint els buits d’un relat distorsionat.