En una nit de festa, l’Edu rep la visita del seu ex, l’Àlex, que li comunica que ha resultat positiu a la prova del VIH. Aquella nit, l’Edu no reacciona i segueix ballant.  Amb una càmera enganxada als cossos i atenta als elements més quotidians, Después también recorre el viatge emocional de l’Edu des que decideix fer-se el test fins que assumeix compartir la seva situació. Del dubte i la incomunicació a la seva acceptació, deambulem pels carrers de la ciutat, com ho feia la protagonista de Cléo de 5 à 7, d’Agnès Varda. De la mateixa manera que passava a Estiu 1993, els gestos que poden semblar més corrents són els que permeten fer avançar una història que, de nou, és lluminosa malgrat el seu inici. Tot el film ens prepara per a un final silenciós, íntim i pausat, que deixa clar que la confiança sorgeix quan dues persones s’aproximen.

Text elaborat pels Joves Programadors Moving Cinema D’A