A De chaque instant Nicolas Philibert segueix de prop els estudiants d’un hospital universitari de París i reprèn un dels eixos que vertebren la seva filmografia: l’educació i els processos d’aprenentatge. Classes teòriques, simulacres, residències d’especialitat i avaluacions: aprendre és aquí —com a Ser y tener (2002)— un element clau del desenvolupament personal. El film parla també de l’estima vers els pacients, les pors, les exigències i les responsabilitats de la professió. El film s’allunya de qualsevol artifici i homenatja, amb gran emotivitat, delicadesa i humanisme, una professió sovint relegada en un segon pla. De chaqueinstant és també un brillant retrat coral del primer contacte amb la malaltia, la fragilitat, el patiment i la cura. I, com en tota l’obra de Philibert, transcendeix allò que mostra per descobrir-nos el que ens fa més humans.

Text elaborat pels Joves Programadors Moving Cinema D’A