Què busquen el Víctor i el Rainer quan agafen un tren per endinsar-se a la claustrofòbica nit parisenca? La edad atómica, primer llargmetratge d’Héléna Klotz —guanyadora del prestigiós premi Jean Vigo que reconeix joves cineastes—, proposa un viatge nocturn per la ciutat, el desig i l’amistat  fins a transportar-nos a un bosc oníric a l’espera d’un nou dia. A mesura que el Víctor i el Rainer travessen París, compassats per la cadència de les seves paraules i de la música electrònica, les trobades i les desil·lusions s’encadenen, submergint l’espectador en la desorientació emocional. El film no explica ni jutja l’esdevenir dels personatges, sinó que convida a observar-los de prop. Entre la nostàlgia i el desengany d’una generació, L’âge atomique és tota una experiència cinematogràfica: ens apropa als cossos com ho faria la càmera de Claire Denis, a la malenconia espacial com en el cinema de Bertrand Bonello, a l’abstracció lumínica com en l’obra Philippe Grandrieux.

Carta blanca a la cineasta catalana Mar Coll, directora de Tres dies amb la família (2009), Tots volem el millor per a ella (2013) i Matar al padre (2018).

Text elaborat pels Joves Programadors Moving Cinema D’A