Un grup classe de Batxillerat realitza el seu particular viatge de fi de curs, que es converteix en un retrat col·lectiu i antropològic en el qual es capturen moments molt particulars de maduresa i desinhibició, de solitud i integració, d'amor i crueltat.

La mirada de Jonás Trueba ens introdueix en l'univers íntim d'aquest grup de joves: des dels viatges en autocar fins a les nits que es converteixen en matins, des de les estones mortes pels carrers de Granada al naixement de possibles amors. Si anem 28, tornem 28 és com un ball entre amics que no vol acabar-se, però l'espectador sap que la cançó no sonarà mai més de la mateixa manera.

Un film que ens interpel·la i ens fa somriure, riure, entendrir-nos, emocionar-nos, perquè ens ajuda a reviure l'adolescència, a apreciar-la, a elogiar-la o a imaginar-la d'una altra manera. Des de l'observació i la proximitat, la cambra captura tot allò que veu al mateix temps que ens fa partícips d'un procés de creixement personal en una etapa plena de canvis. Marxamos amb els 28 i tornem formant part d'ells.

És una de les quatre peces que -de moment- integren el projecte Quién lo impide, una crida a transformar la percepció que tenim sobre la joventut i una manera d'entendre la creació cinematogràfica: més lliure i oberta.

Text elaborat pels Joves Programadors Moving Cinema D’A a partir d'escrits de Jonás Trueba