Trobada al parc: penjadors, micròfons de corbata, un grup de joves i Jonás Trueba. Es plantegen la seva pròpia representació. Comencem a veure'ls com a possibles personatges de ficció mentre altres joves qüestionen el seu paper, aportant noves reflexions i possibilitats; construint junts una possible pel·lícula futura. El cineasta intervé i pregunta, proposant als joves aquelles escenes que voldrien representar. Però, fins a quin punt les ficcionen i que hi ha d'ells a la pel·lícula?

Jonás Trueba busca veus i captura les confessions i inquietuds de nois i noies. El resultat és un procés d'acostament a la vida adolescent i a la representació d'aquesta, una reflexió sobre com la mateixa pel·lícula influeix en el grup, a la manera de La piràmide humana de Jean Rouch.

És una de les quatre peces que -de moment- integren el projecte Quién lo impide, una crida a transformar la percepció que tenim sobre la joventut i una manera d'entendre la creació cinematogràfica: més lliure i oberta.

Text elaborat pels Joves Programadors MovingCinema D’A a partir d'escrits de Jonás Trueba