Manel Raga
Algú parla al Manel. És el seu avi: haurien d’haver arribat abans per collir les garrofes caigudes. A casa seva, tots els rellotges s’han aturat. Ara, l’indret és buit, hi passeja una aranya i la llum entra sense entusiasme. Aquest és un film sobre l’absència. No només de l’avi, també d’una manera de viure. Sobretot, però, és un últim adeu d’un cineasta que sap trobar poètica a la textura d’un tronc, al plec d’un llençol.